Presentació

Som na Delia Bravo Portolés, som professora de Llenguatge Musical i Piano al Conservatori d’ Eivissa. Treballo a les illes Balears des de fa més de 10 anys. La primera experiència la vaig tindre a Mallorca on vaig viure tres anys, després vaig vindre a Formentera on he estat fins enguany. M´encanta la vida que duc aquí i que em permet treballar amb allò que més m’agrada, la música.

Vaig néixer a Castelló i sempre que tinc oportunitat viatjo a allà per tal de trobar-me amb familiars i amics que són impossibles d´oblidar perquè formen part de mi mateixa.

Enguany començo aquesta aventura amb els Estudis d’Educació Infantil i la veritat és que estic motivadíssima.

Els estudis que jo vaig cursar a la Universitat Jaume I varen ser un tant més “rotllo”. En aquell moment, jo tenia 18 anys i em plantejava canviar el món. Realment creia que només tenia dues sortides, o feia Medecina i col·laborava així amb el desenvolupament científic o em dedicava als aspectes jurídics i estudiava Dret. Se que sembla una locura però jo només em plantejava aquestes dues opcions. Havia estudiat el COU de Ciències Pures que llavors em permetia triar qualsevol camí. El fet de només poder anar-hi a una Universitat propera va seleccionar per mi. A València la nota de tall de Medecina era unes dècimes superior a la que jo havia obtingut i a Castelló no impartien estudis mèdics per la qual cosa vaig fer Dret.

Al llarg de la carrera em vaig adonar que allò que jo creia podia canviar no era tan divertit. De fet em resultava molt complicat no implicar-me al màxim en els casos que estudiàvem. El pràcticum el vaig fer a l’ Ajuntament d’un poblet de Devon, Torquay, al Sud Oest de Londres, on volia especialitzar-me en Dret Ambiental. A Southampton era allà on feien els estudis europeus més moderns i no em quedava lluny. No vaig tardar en adonar-me que no estava feta d’ allò que és necessari si vols ser un bon advocat, sang freda “a tope” No tenia la capacitat de tancar la porta i deixar la feina al despatx, i el fet d´implicar-me tant em feia patir molt. En tornar a València vaig prendre la decisió de treballar mentre fora possible, amb allò que em realment em permet implicar-me i ser feliç.

Aquesta última passa que faig enguany, ha estat  el resultat de descobrir-me a mi mateixa fent classe sense tenir una base  pedagògica ni psicològica. Vull formar-me perquè m’ agrada la meua feina i vull fer-la millor. Vull ampliar coneixements i endinsar-me en tot allò que envolta l’ aprenentatge dels nins.